viernes, 6 de junio de 2014

Un poco de pasta basta

''Un poco de pasta basta''


En clase vam estar llegint un llibre anomenat ''Spot'', que tractava de com els spots publicitaris afectaven a la vida quotidiana. Al meu grup ens va tocar representar l'esquetx de ''Un poco de pasta basta'', on el crèdit ja era un més de la família.

''Pensem que els diners donen la felicitat...'' Aquesta frase era la primera de la meua representació, que jo mateix deia.
Primer vam tindre que escollir quin esquetx representar i més tard, començar amb els decorats i amb el repartiment de personatges. El nostre decorat tractava d'un saló.

Va arribar el dia de la representació, recorde que jo estava bastant nerviós al moment que vaig començar al dir les primeres paraules de l'obra.
Van vore alguns problemes en la representació ja que com teníem que representar l'obra de memòria, se'ns va oblidar algunes de les frases. No obstant això, l'obra ens va eixir prou bé.

Aquesta producció final és una de les millors que em fet, ja que m'agrada molt el món del teatre. 
També recomane el llibre de Spot, un libre de comèdia en valencià.

Andrés Cifre.

OBRA SPOT





TEATRE A L'INSTITUT

Bon dia xics i xiques! Al principi d’aquesta avaluació, en valencià, vam començar a llegir un nou llibre, Spot. Aquest llibre tracta sobre situacions quotidianes de la vida, diners, amor i la família, acompanyat de les nostres marques més conegudes de tot tipus de productes.

Vicent, el meu professor de valencià, ens va dir que teníem que fer una obra representant un capítol del llibre. El meu capítol va ser "SEUR, PEUSEK I RENFE". Tracta sobre una publicitat en tres parts diferents: Un segur, una pomada per al peus i el transport de Renfe.

Per a l'obra varem necessitar quatre personatges, perquè era molt curta, fer una caixa com si fora la pomada per als peus i dos pistoles per a la publicitat del segur.

Varem tindre diversos problemes a l'hora de representar la nostra obra perquè érem tres persones a l'equip i varem tindre que demanar-li ajuda a una altra persona. No varem poder posar música de fons perquè no la varem trobar.

Pense que l'obra ens va eixir prou bé però era massa curta en comparació amb la del meus companys, el qual restava dificultat a l'hora de memoritzar. M'ha agradat aquesta experiència però millor si no es torna a fer perquè soc molt vergonyosa i em pose nerviosa. Saluts i finns altre dia. :)

miércoles, 4 de junio de 2014

SPOT: 14 Pascual ¡VIVE LA VITA!

Hola bloguers i blogueres, aquesta vegada vos vaig a portar un article sobre una obra de teatre que varem fer a l'institut les classes del C i B, el meu grup representava el capitol 14, anomenat Pascual ¡VIVE LA VITA!.

L'obra de teatre anava d'un home anomenat Pascual, que s'anava a California perque s'anava a morir en un més o dos maxim i la seua última voluntat es despedir-se de Ester  perque la vol desde l'institut, el problema es que Ester te un marit que es el millor amic de Pascual, anomenat Ramon i no vol que Ester es vagi amb el seu amic Pascual.

Jo era Pascual                  Yosely era Ramon                 Alberto era Ester                 Javi era XICA.

Era a la sala d'usos multiples i havia una taula que la feiem com dormitori i estava darrere de nosaltres, i avant nosaltres feiem l'obra.

Vaig preguntar a compayns i compaynes i li va agradar a tot el món i a alguns la que més, hem varen dir que era la mes grasiosa.

Al principi no m'agradava molt l'obra pero després d'assatjar hem va agradar més, durant un moment a l'escenari estaba molt nervios